Quants cops hem sentit allò de la falta d’idees a la literatura actual, que tots els llibres semblen una còpia i que les editorials no arrisquen? Bé, nosaltres ja estàvem tips d’aquesta cançó al seu moment i, per això, un dels motors que ens empenyien a tirar endavant el projecte de Llibres del Delicte era el d’aportar un bona dosi de risc i d’originalitat al panorama literari català. I de moment tothom ens diu que anem pel bon camí.

I és que si a la literatura en general les queixes per la manca de mons particulars i peculiars està a l’ordre del dia, a la literatura de gènere les acusacions de repetir un cop i un altre les formules d’èxit són força més intenses. Així que arriben els llibres delictius i pretenen posar una mica de picant. O del que nosaltres considerem picant, és clar, ja que al món editorial el criteri de l’editor pot ser encertat o no, però és l’únic que tenim i, sobretot, és el nostre i el que pensem que us pot agradar a vosaltres.

Sempre hem dit, i ens hem fet un fart de repetir-ho a les presentacions, que la fórmula mort a la primera pagina-investigació d’algunes dotzenes de capítols-descobriment, oh sorpresa!, de qui és l’assassí a l’última pàgina, està massa trillada. I que som uns ferms defensors de les moltes possibilitats que ofereix el gènere per reinventar-se i sorprendre el lector. O com a mínim tractar de fer-ho, que som conscients que molts de vosaltres sou autèntics experts en novel·la criminal i teniu un bagatge important de lectures negrecriminals.

Així que amb la premissa de trobar textos originals i propostes que aportin noves dimensions a la novel·la negra podem presumir d’estar construint un catàleg variat i divers, però alhora homogeni i que segueix un criteri i una línia editorial molt marcada. Això ens permet assegurar que cada nou llibre que publiquem és ben diferent de l’anterior tot i guardar una essència i un esperit comuns que els fa encaixar perfectament dins de la mateixa col·lecció.

Ara fa temps que ningú ens diu que la literatura de gènere és repetitiva. Suposo que li han fet un cop d’ull al nostre catàleg i s’han aturat en el magnífic humor negre d’Els morts no parlen de Miquel Aguirre, o la curiosa relectura de la trillada corrupció valenciana en la trama metaliterària de La Cara B d’Esperança Camps. O potser en la inclassificable Una novel·la pulp de Damià del Clot, que és molt més que una historieta pulp, o en la fina ironia de Les mans del drac de Sebastià Bennasar o la psicologia cinematogràfica de La dona de gris d’Anna Maria Villalonga.

Però no tot són reinvencions del gènere, també ens encanten les estructures clàssiques que han fet gran la novel·la policial, que és tot just el que trobem a L’amant xinès de Margarida Aritzeta o l’Off the record de Xavier Gual. En tot cas, la nostra idea es continuar sorprenent, aportant originalitat i gosadia a través de propostes creatives i sumar adeptes a la nostra petita, però amb molt caliu, comunitat de lectors amb ganes de noves troballes.