Aquest mes de juny ha sortit a la venda la nova novel·la d’Esperança Camps, La Cara B. Es tracta del títol número 12 de la col·lecció i és una trama original i diferent que explica, de manera innovadora, un tema tan trillat com la corrupció política a partir d’una història metaliterària que té elements de sobra per enganxar als amants del gènere. Però avui no usvolem parlar de La Cara B, us deixem que la llegiu i després en parlem. Avui volem destacar que La Cara B, i la incursió de l’Esperança en el gènere negre, és una derivació de l’excel·lent recull de relats que vam publicar el desembre del 2013: Elles també maten (núm 3 Llibres del Delicte).

Doncs molt bé, i què, us preguntareu. Doncs que no és l’únic llibre que hem publicat a partir de la fantàstica experiència d’Elles també maten. El gener d’enguany vam publicar L’amant xinès (núm 9 Llibres del Delicte) que representava la tornada al gènere policial de la Margarida Aritzeta, i que ho va fer a través del personatge de la inspectora Mina Fuster, protagonista del seu relat a Elles també maten.

Un parell de mesos abans havíem publicat La dona de gris, d’Anna Maria Villalonga, curadora del recull i una de les grans expertes del gènere a Catalunya, que s’engrescava a publicar La dona de gris (núm 7 Llibres del Delicte), la seva primera novel·la escrita a partir, també, de la publicació d’Elles també maten.

Total, que després de l’agradable aplec de talent que va suposar el recull de relats publicat a finals del 2013, ja hem tret a la venda La dona de gris, L’amant xinès i La Cara B. Un fet que ens encanta, ja que parlem de tres grans novel·les obra de tres enormes escriptores, i que també ens fa sentir orgullosos de la feina que realitzem, ja que és un honor que aquestes tres grans autores s’hagin engrescat a publicar novel·les amb Llibres del Delicte després de l’experiència de participar al recull de relats.

Sempre diem que ens encanta picar pedra per crear una comunitat estable de lectors de novel·la negra en català, i que sempre parlem dels lectors com una part més de l’editorial. Però aquest fet insòlit de publicar un llibre del que hagin derivat ja tres novel·les –i qui sap si en sortirà alguna més– ens demostra que la relació que establim des de l’editorial amb els nostres autors també és especial. I això ens encanta també, ja que saber que els escriptors també consideren que formen part de Llibres del Delicte ha estat sempre un dels nostres objectius i el camí que ens vam marcar per assolir la publicació de grans obres.