1. La música dels camaleons (Bromera) de Jordi Cervera
Quan trobem un escriptor que afronta l’escriptura d’una novel·la negra amb els mateixos esquemes que quan ens regala els seus poemes, la lectura ha de ser agradable per força. És el que fa Jordi Cervera en aquesta novel·la de lectura pausada i musical, amb una trama que amaga personatges que muten com els camaleons i que, com a novetat, ens apropa al dia a dia dels GEI, el grup especial dels Mossos d’Esquadra.
2. Herències col·laterals (RBA) de Llort
La capacitat de Llort per novel·lar esdeveniments del dia a dia i transformar-los en pura novel·la negra és, llibre a llibre, espectacular. I és que Herències col·laterals és una novel·la sense policies, sense assassins, sense armes i sense delinqüents que, tot i no comptar amb gairebé cap dels elements habituals en el gènere, acaba esdevenint més negra del que ens hauria de semblar. Una fina ironia i un joc constant, marca habitual d’en Llort, la converteixen en una lectura imprescindible
3. L’entrega (Salamandra) de Dennins Lehane
Dennis Lehane és el millor escriptor de novel·la negra en actiu. Sense rival. I L’entrega és només una mostra més de la seva capacitat quan es decideix a escriure Literatura. En majúscules. I és que en aquest cas es tracta de la versió novel·lesca d’un discret guió que el propi Lehane va escriure i que es va materialitzar en l´última pel·lícula de James Gandolfini, en una operació a la inversa i que confirma que el llibre sempre és millor que la peli, fins i tot quan la peli es fa abans que el llibre.
La Cara B (Llibres del Delicte) d’Esperança Camps
La corrupció valenciana explicada des d’una nova òptica, diferent i divertida, però alhora punyent i sense concessions. El fill d’un ex polític fugat decideix explicar la història del seu pare en una novel·la negra. La seva vida, la realitat, es barreja amb el que escriu i la novel·la esdevé una història metaliterària atractiva i molt fàcil de llegir.
5. Irene (Bromera) de Pierre Lemaitre
La primera entrega de la sèrie de l’inspector Camille Verhoeven posa els fonaments de la que ha de ser una de les grans nissagues literàries policials a l’Europa del segle XXI. Ho té tot. Un personatge curiós, interiorment molt viu i professionalment implacable, i uns secundaris de luxe, el que juntament amb l’encertada ploma de Lemaitre asseguren moltes alegries als lectors.
6. On mai no creix l’herba (crims.cat) de Sebastià Bennasar
L’expropietari d’una pista d’esquí del Pirineu decideix acabar amb la vida del meteoròleg més famós del país. Però no serà l’únic… En pocs dies, el veterà comissari Jaume Fuster haurà d’investigar l’aparició d’un doble assassinat contra els meteoròlegs de TV3. Al mateix temps, al barri barceloní de la Verneda, on res no es mou sense que ho sàpiga l’Ariadna i la seva quadrilla, imposant la seva pròpia llei i ordre, aquests reben un encàrrec molt especial: robar una casa a la Vila Olímpica. Molts diners en joc i la promesa d’una venjança poden fer inclinar la balança. I simultàniament, un grup de neonazis apareix per robar la Moreneta amb unes pretensions ben maquiavèl·liques.
7. Una novel·la pulp (Llibres del Delicte) de Damià del Clot
Un estil narratiu propi, amb escenes que no són més que petits flaixos d’una amalgama de trames que s’entrecreuen en un escenari, un edifici de la zona alta de Barcelona, on els personatges es relacionen entre si mentre mostren les seves misèries. Lluites familiars, traïcions, corrupció, sexe, drogues, literatura i alguns tocs fantàstics són només alguns dels ingredients d’una novel·la que va molt més enllà del pulp.
8. La sergent Anna Grimm (Pagès) de Montse Sanjuan
Lleida es desperta amb un assassinat que només serà el començament d’un malson. Un assassí en sèrie assetja els lleidatans? La sergent dels Mossos Anna Grimm haurà d’esclarir el misteri. Però l’Anna té els seus propis fantasmes personals. La seua germana Clara fa temps que va desaparèixer sense deixar rastre i sense que ningú n’hagi pogut esbrinar les causes. La investigadora s’haurà de sobreposar als seus problemes i haurà de lluitar perquè no enterboleixin el camí cap a la resolució dels crims que terroritzen la ciutat.
9. Màxima discreció (Saldonar) de Vicent Sanz
La història trepidant d’un detectiu que es mou, al nord valencià i el sud català, entre la mentida oficial i la clandestinitat, que treballa a tant la peça empès per la voluntat d’alliberar-se del món desfet i anodí de la postguerra. Un heroi anònim que es belluga amb la màxima discreció entre bastidors en una societat subalterna i castigada.
10. Els morts no parlen (Llibres del Delicte) de Miquel Aguirre
Pur humor negre en versió Pla de l’Estany. Una novel·la rural amb un toc grotesc i caricaturesc que porta l’humor en la literatura a un nivell poc habitual a la novel·la en català. Una història per riure de debò i una lectura d’aquelles que es recorden i es recomanen. Ja va per la tercera edició.
Deixeu un comentari