El gènere negrecriminal es va llevar ahir amb una pèssima notícia: tanca la llibreria Negra y Criminal. Els motius els van deixar molt clars el llibreter i la llibretera: no hi ha lectors suficients, o el que és el mateix, la gent ja no compra llibres allà. I resulta curiós, que en un moment on cada cop es publiquen més novel·les negres i on el gènere guanya popularitat, la llibreria més coneguda de Barcelona hagi de tancar.

A nosaltres aquest tancament de la Negra y Criminal ens provoca una profunda tristesa, per la pèrdua que suposa i perquè recordem que una de les primeres coses que vam fer mesos abans de publicar el primer títol de Llibres del Delicte va ser anar a presentar-li el projecte al senyor Paco Camarasa. De fet, aquesta reunió de presentació de les nostres intencions i del que volíem encetar la vam fer amb dues persones més: Jordi Canal, director de la biblioteca La Bòbila, i un dels grans experts en novel·la negra del país, i Anna Maria Villalonga, una de les principals estudioses del gènere a Catalunya. És a dir, ens vam reunir amb tres dels pilars del gènere negre a Catalunya.

Doncs ara un se’ns ha anat. Així, de cop. I ens quedem orfes. Perquè més enllà de tot el que suposa per al món negrecriminal una llibreria especialitzada –i amb tant de nom– i uns llibreters que hi entenen i que sempre estan disposats a xerrar de literatura, l’autèntica importància de la Negra y Criminal com a centre neuràlgic del noir nacional només la percebrem d’aquí un temps. Quan no trobem cap altre punt de reunió on tots sabíem que tots aniríem a parar tard o d’hora. Quan el coneixement i l’amabilitat del Paco i la Montse ja no hi siguin. Quan la repercussió i la visibilitat, la força i l’energia que aportaven al gènere no apareguin enlloc.

I llavors ens sentirem encara més orfes i desemparats del que ja ens sentim avui. Perquè quan el dia 3 d’octubre tanqui definitivament la porta al carrer de la Sal número 5 i no es torni a obrir mai més, la il·lusió dels escriptors de veure els seus llibres a Negra y Criminal, l’esperança dels lectors de poder parlar entre musclos i vi amb aquests autors, i la fortalesa d’un gènere que, en gran part, és deutor d’un activisme excepcional per part d’uns llibreters únics, només serà història.

Una història preciosa que ha durat 13 anys i que ara ens correspon a nosaltres honorar i mantenir viva. Perquè, tot i les llàgrimes, no deixarem morir el negrecriminal.