Més enllà de les motivacions culturals òbvies que ens han incitat a crear Llibres del Delicte i publicar llibres en català, el que ara toca és saber per què encetem un projecte editorial on només tenen cabuda escriptors catalans. I l’explicació, tot i que és prou simple, té un grapat de matisos.

No cal que ens posem a fer una repassada de la història del gènere i dels avantpassats de la literatura negrecriminal, així que partim de la base del profund respecte que tenim per tots els autors del hard-boiled clàssic . Però la visió que tenim de la novel·la negra –i precisament és aquí on veiem la seva potència– és la d’un arma ideal en mans de l’escriptor per despullar la societat que ens envolta. Per reflectir l’entorn on vivim i retratar les misèries d’una comunitat determinada a través dels seus actes delictius.

Dibuixar la societat catalana, amb les preocupacions i els problemes propis de la nostra societat, demana construir personatges, perfils i situacions pròpies. Resulta impossible reflectir el que passa a casa nostra a través d’escenaris, personatges o actituds importades dels clàssics nord-americans del gènere. Clàssics que han assolit aquest estatus perquè han sabut reflectir magistralment una societat determinada que no és precisament la catalana.

A partir d’aquí, el nostre posicionament com editorial és lògic: apostar per autors que escriuen històries d’aquí i fan una crítica social del nostre món. Una crítica social real d’un món real. Una crònica del que succeeix a Catalunya a partir dels perfils criminals que ens envolten. En cap cas perfils importats d’altres cultures i d’altres realitats.

La qüestió de fer-ho en català ja és per convicció moral.