Obrir els ulls

L’escriptor és un observador de la realitat que l’envolta i que després s’entesta a reflectir en el paper la visió que ell obté de tot plegat. Si parlem de novel·la negra, l’autor de gènere aguditza encara més aquesta funció de cronista de la realitat, ja que es tracta d’una singularitat que va molt lligada a aquest tipus de literatura. Ens referim, per tant, a l’autor de gènere negrecriminal com algú que ha de viure constantment amb els ulls ben oberts i qüestionant-se tot el que passa al seu voltant.

Això què significa? Doncs que l’escriptor ha de conèixer amb una meridiana claredat l’entorn del que ens parla i ha de tenir la suficient visió crítica per ser capaç d’extreure les misèries d’aquesta societat que ens descriu.

Com diu l’escriptor i amic Sebastià Bennasar, aquesta és l’explicació per la qual encara cap valent s’ha atrevit a fer una novel·la explicant els tripijocs financers de Millet & Co. Els escriptors no som especialistes en enginyeria financera i no tenim la suficient capacitat per explicar de manera atractiva per al lector, tot el que ha passat en aquests casos de milions que apareixen i desapareixen entre balanços econòmics.

I és que la novel·la negra, més enllà del mort o la investigació que tothom pressuposa que hi trobarà, és una anàlisi d’aquesta fina capa de merda que tothom sempre s’afanya per amagar sota la catifa. És la voluntat de destapar la cara més amarga d’una societat que no és, ni de bon tros, perfecta. I per fer-ho, ens calen els ulls ben oberts i un ampli coneixement dels fets i de l’escenari.

Per això m’agrada reivindicar sempre la figura de l’escriptor català com la del cronista de la nostra societat, la que vivim, la catalana, i que és també la mateixa que la del lector i per tant, la que hauria de tenir més interès en entendre. Estic posant límits als escriptors catalans? Només podran parlar del nostre país?

Ni molt menys, perquè seguint amb l’exemple d’en Bennasar, trobem que ha escrit alguns encertats llibres sobre Portugal, o que el també autor de gènereJaume Benavente té la sèrie de la inspectora holandesa Marja Batelaar, a més d’un seguit d’interessants obres també ambientades en Portugal.

En tot cas, em consta que els dos escriptors tenen un ampli coneixement d’aquests dos països, el que reforçaria l’opinió que la novel·la negra parteix dels ulls oberts de l’autor i de la voluntat d’explicar un món concret. Només a través d’aquesta visió crítica i de l’observació analítica per  explicar el que hi ha, podem assolir obres rodones i que compleixin un dels objectius principals de la literatura negrecriminal: la crítica social.

2016-12-23T11:50:59+00:00 07/08/2014|Opinió|0 Comentaris

Deixeu un comentari