Quan el juny del 2013 els dos primers títols de Llibres del Delicte van arribar a unes quantes llibreries d’arreu de Catalunya, ni de bon tros mirava lluny ni em passava pel cap arribar als cinquanta títols publicats en una editorial que tot just naixia. Tan sols tenia moltíssima il·lusió i ganes de gaudir de la literatura. I de no perdre gaires diners, tot sigui dit, perquè amb els índexs de lectura terribles que tenim al país, encetar un projecte literari humil i petit com el de Llibres del Delicte en plena crisi era, tal com em va advertir gairebé tothom, poc més que un suïcidi econòmic.

Quatre mesos després de publicar aquests dos primers títols i mentre preparàvem el tercer, el càncer contra el qual havia lluitat temps enrere va tornar a aparèixer. I la recidiva va ser complexa. I la vida em va canviar brutalment. Les quimioteràpies, les radioteràpies, els assaigs clínics i els trasplantaments em van portar un nou dia a dia d’hospitals, llit, sofà i poca salut durant alguns anys. O, el que és el mateix, de no poder fer pràcticament res perquè gairebé no sortia de l’habitació o de l’hospital.

I Llibres del Delicte, l’editorial que havia nascut uns mesos abans amb la voluntat de fer les coses de manera professional, però amb la intenció d’esdevenir poc més que una ocupació per al meu temps lliure, em va salvar la vida.

La meva sort va ser que amb un ordinador i una connexió a internet ‒i un grapat de col·laboradors meravellosos amb els quals he tingut la fortuna de comptar al llarg d’aquests set anys‒ és possible fer llibres. I aleshores, des del llit, des de l’habitació d’hospital o des del sofà de casa em vaig aferrar a fer llibres per combatre una realitat que s’entestava a posar-m’ho cada cop més complicat, a la vida.

Llibres del Delicte em va acompanyar en els pitjors anys de la malaltia, i jo em vaig aferrar a Llibres del Delicte per mantenir-me actiu en la mesura que la salut m’ho permetia. Fer llibres com a forma de vida.

Sense la meva dona i els meus pares, que han estat les tres persones que em van mantenir viu quan jo ja havia llançat la tovallola i les forces m’havien abandonat, mai no hauria escrit aquest pròleg perquè segurament ja no seria viu. Però sense Llibres del Delicte, la persona que soc avui tampoc no existiria.

I és que els set anys ‒i cinquanta llibres‒ de literatura en vena, de passió pels llibres, de viure amb intensitat cada pas que un projecte tan personal ‒i vital‒ com Llibres del Delicte feia, i consolidava, han suposat un munt d’alegries i la descoberta des de dins d’un món sensible i afectuós com és el de la cultura.

Aquest pròleg està escrit des de l’agraïment més absolut i profund cap a tots els autors i autores que han perpetrat els quaranta-nou Delictes que precedeixen aquest volum. I ho faig de manera personal, ja que més enllà de la qualitat literària i la feina que hem desenvolupat junts amb més o menys encert, hi ha les amistats que hem teixit entre nosaltres ‒­amb mi, però també entre ells‒, que aquestes sí que són, totes i sense excepció, un autèntic regal que la vida m’ha fet.

Perquè qualsevol podria pensar que una editorial és el seu catàleg i els llibres que ha publicat, però la nostra és molt més que això. Llibres del Delicte és els autors i autores que llibre rere llibre, any rere any, han aportat allò necessari per perfilar una filosofia i una manera d’entendre la literatura de gènere negre des de la qualitat, però també des de la companyonia i els vincles personals d’amistat i col·laboració que hem construït entre tots nosaltres.

Les trobades, xerrades, presentacions, festivals i reunions de tot tipus que hem organitzat arreu del país han permès que el talent dels millors escriptors i escriptores de novel·la negra en català interactuïn i generin una xarxa de complicitats que han ajudat a fer créixer el gènere. Han enriquit la nostra literatura.

Des del primer moment, a Llibres del Delicte vam creure que havíem de dur la literatura i els autors als lectors. I això ha suposat fer quilòmetres. Molts quilòmetres. Però també ens ha permès explicar cara a cara el nostre projecte, la novel·la negra en català, els llibres que publiquem, qui són els autors que els fan i per què els fan. Un esforç considerable, però una recompensa més que valuosa.

I aquí va ser quan ben aviat em vaig adonar de com era d’important envoltar-se d’escriptors bons, però sobretot que fossin bones persones. Si has de treballar braç a braç amb algú, si has de recórrer un munt de quilometres i fer molta feina plegats, sense la implicació de tothom des de la solidaritat i la voluntat de tirar endavant un projecte petit però il·lusionant, seria del tot impossible.

Gràcies al talent i la dedicació i professionalitat dels nostres escriptors i escriptores hem arribat a la cinquantena de títols publicats. Una xifra que, per a nosaltres, és sinònim d’una maduresa com a editorial que ens fa sentir orgullosos del procés que llibre rere llibre construïm i que ens entestem a millorar cada any. I és per això que aquest llibre número 50 havia de ser un motiu de celebració, i havia d’estar protagonitzat pels relats dels qui han fet possible el somni que és Llibres del Delicte.

Els vint-i-cinc delinqüents del recull no són tots els qui han fet possibles els quaranta-nou llibres que el precedeixen. Per diferents motius hem tingut algunes baixes, però si les agendes i les circumstàncies personals els ho haguessin permès, el número 50 seria un volum bastant més voluminós. En tot cas, l’esperit de tots ells hi és en aquestes pàgines, i sobretot en aquest pròleg. Especialment el d’en Jordi Tiñena, que ens va deixar l’any 2018, però que amb els dos llibres que va publicar amb nosaltres i el seu inoblidable sotsinspector Vidal, sempre serà un dels nostres Delinqüents.

Tampoc hi són els participants de les set antologies diferents que hem publicat: les autores d’Elles també maten i Noves dames del crim, a més a més dels Assassins de Ponent, Assassins de Girona, Assassins del Camp, Assassins de l’Ebre i Assassins valencians. En total són noranta plomes que per raons lògiques d’espai no apareixen en aquest llibre, però que també formen part dels Delinqüents que han fet possible aquest 50.

En definitiva, aquest recull aspira a ser un homenatge als escriptors i escriptores del Delicte, que amb el seu talent han construït un catàleg que ens fa sentir orgullosos de la feina feta, però també a la resta de persones que han fet possible transformar aquests textos en els llibres que acoloreixen de groc i vermell les llibreries del país. Des dels dissenyadors o els il·lustradors, fins als correctors i impressors, tothom hi ha posat el granet de sorra necessari per arribar fins aquí.

I aquí, el que hi ha és l’ànima de Llibres del Delicte en vint-i-cinc relats d’autors amb veus molt diferents. L’ànima de la literatura de gènere negre en català.

 

Marc Moreno

editor