Són temps de precarietat generalitzada i el món literari català no viu al marge d’aquestes dificultats. Resulta gairebé impossible que un escriptor en llengua catalana s’hi dediqui exclusivament a la literatura, malgrat gaudir de qualitat suficient o un gran bagatge literari. Un autèntic drama per a les lletres del país.

Tot i això, resulta encomiable el compromís que molts escriptors tenen amb la seva activitat literària, com escriuen amb passió i dedicació aspirant a la màxima qualitat i com, gràcies a aquesta voluntat personal, els lectors tenim la sort de comptar amb una literatura en català que viu grans moments de producció malgrat patir greus problemes de visibilitat i de reconeixement general.

Sense aquest compromís encomiable d’uns escriptors amb els seus textos, amb la literatura en català i amb la voluntat de crear obres convincents i que enganxin al lector, el panorama literari del país, que circula entre un insostenible amateurisme econòmic i l’esperança d’una complexa professionalització, seria ben diferent.

Cal plantejar-se si aquesta situació, que hauria de ser una completa excepcionalitat, és sostenible a llarg termini i, si s’allarga en el temps, com pot afectar a les nostres lletres. Queda clar que si no creix el gruix de lectors en català serà complicat que els escriptors s’hi puguin guanyar les garrofes amb el que escriuen, però també és veritat que si han de compaginar l’activitat literària amb altres feines millor remunerades, la lògica ens fa pensar que podríem assistir a un descens de qualitat.

I quina és la fórmula per fer augmentar el nombre de lectors? No tenim ni idea, però sospitem que tot parteix dels bons llibres. Si no oferim literatura de qualitat difícilment ens guanyarem la confiança dels lectors i els convencerem que llegir llibres en català és una bona opció. Però per crear grans textos els escriptors necessiten dedicació, i temps.

Superarem aquest insofrible amateurisme? De moment el compromís granític dels escriptors els fa ser més professionals que ningú i el nivell és excepcional, però tots som conscients que alguna cosa ha de canviar si volem portar les lletres del país a un estament superior. On mereixen ser.