És complicat trobar llibres que et facin riure de debò. Penseu-hi un moment. Quants llibres recordeu que us hagin fet riure de manera imparable? Riallades, no somriures. Perquè de llibres que provoquin un petit somriure còmplice, pàgines que fins i tot et poden treure una rialla, poden haver-hi, però de llibres que capítol a capítol [...]
Al món de la novel·la negra i policíaca sembla que si parlem de clàssics tothom aixeca el dit i reconeix que ha llegit en un moment o altre alguns dels grans del gènere: Dashell Hammet i Raymond Chandler, o alguns dels pioners de la novel·la d’enigma com Arthur Conan Doyle o Agatha Christie. No calen gaires explicacions [...]
L’escriptor és un observador de la realitat que l’envolta i que després s’entesta a reflectir en el paper la visió que ell obté de tot plegat. Si parlem de novel·la negra, l’autor de gènere aguditza encara més aquesta funció de cronista de la realitat, ja que es tracta d’una singularitat que va molt lligada a aquest tipus de [...]
La figura del detectiu privatés un dels personatges cabdals de la literatura negrecriminal i un dels pilars on s’ha fonamentat la història d’un gènere cimentat en la llibertat i la força d’uns personatges que investiguen el delicte. I ja sabem que en aquests casos, si de llibertat i transparència en les seves activitats es tracta, la policia no [...]
A la literatura negrecriminal, que sempre presumeix d’una extraordinària fidelitat a la realitat que ja forma part del seu adn, acostumem a patir la invasió d’elements externs que massa sovint acaben pervertint els propis fonaments del gènere. Fins i tot sense que cap de nosaltres ho pretengui ni en sigui conscient, d’aquest abordatge pirata tan nociu. I és que [...]
Al món de la novel·la negra, ara que la necessitat de reflectir la realitat és un axioma acceptat per gairebé tothom, cada cop té menys cabuda el debat entre realitat vs ficció. Tot i això, cal fer algunes puntualitzacions, i és que encara que l’aposta per la versemblança i la voluntat de despullar les misèries de [...]
Diuen que a Catalunya el crim parla castellà i que, per això, la literatura negrecriminal catalana genera tants dubtes. I quan dic “tants” ho faig amb sorna, perquè jo tinc molt clara la solvència d’un gènere que a casa nostra va camí de consolidar un espai propi del que fins ara i per diferents motius [...]
